検索キーワード： 著者 "Bel Olid" すべてのカテゴリー

La Tina no recorda res del seu passat. Acaba de despertar amb un cos adolorit i ple de cicatrius i l'única veritat que coneix és la de la seva tieta, que la cuidada durant la convalescència. Però els secrets a poc a poc es van desenredant, ja que, a mesura que la Tina va recuperant-se de les ferides, les preguntes es fan més i més intenses. Qui és la seva tieta realment? On són els seus pares? Però la pregunta que més ronda pel seu cap, que no la deixa descansar, és: qui és ella realment?

"Vents més salvatges" és una col·lecció de relats lleugers i, a la vegada, profunds. Contes que parlen de nenes, de mares, de tietes i d'àvies, que parlen de dones de l'actualitat i dones que van viure en temps passats. La prosa elegant de la Bel Olid s'endinsa en el conflicte personal i social i obre una finestra a diferents realitats. Parla de la foscor més intensa, de l'abús de poder, la violència i les forces institucionals que afecten els grups socials més marginats.

"Follem?" és un assaig que examina la sexualitat i el plaer i ho fa des d'una exploració més enllà dels clixés i els tabús. Aquest audiollibre parteix d'un nou inici per mirar la sexualitat sense la vergonya, les imatges preconcebudes o els papers autoimposats. És una nova manera de mirar cap a l'interior del desig i dels cossos humans i també cap a l'exterior, cap a les persones amb les qui compartim aquest anhel. Escoltar al cos, a l'ànima i no fer cas a tot el que s'ha imposat per defecte.

Després de viatjar fins als camps de refugiats de Grècia, lescriptora Bel Olid ens explica com les persones protagonistes duna de les crisis humanitàries més importants de la història tenen vides molt semblants a les nostres. Perquè els refugiats no són xifres, són milers de vides amb nom i cognoms i amb històries personals que mereixen ser escoltades.

Bel Olid té la màgia i la precisió d'una llançadora de ganivets. Explora les relacions personals, la incomunicació, la violència i el sexe amb una veu neta que emmudeix, quan cal, per dir més. Els tretze contes del llibre presenten personatges sovint desorientats en un món que gira aparentment impertorbable i enigmàtic. Inquietuds i secrets són revelats per una escriptura que arrossega el lector i el convida a esquinçar la capa protectora de les formes socials i la reputació. Crueltat i puresa; el sexe i la violència com dos motors vitals.

El feminisme és més viu, i necessari, que mai i Bel Olid és una de les activistes més compromeses. En aquest assaig breu posa per escrit la discriminació de les dones encara avui, una injustícia més subtil i difícil de detectar que en altres èpoques, però encara poderosa i paralitzadora. També parla dels conceptes clau de la lluita feminista actual d'una manera intel·ligent, radical, i de vegades sorprenent.

La crisi dels refugiats en primera persona. Per obrir els ulls a la nostra Europa. Després de viatjar fins als camps de refugiats de Grècia, lescriptora Bel Olid ens explica com les persones protagonistes duna de les crisis humanitàries més importants de la història tenen vides molt semblants a les nostres. Perquè els refugiats no són xifres, són milers de vides amb nom i cognoms i amb històries personals que mereixen ser escoltades.

El feminisme és més viu, i necessari, que mai i Bel Olid és una de les activistes més compromeses. En aquest assaig breu posa per escrit la discriminació de les dones encara avui, una injustícia més subtil i difícil de detectar que en altres èpoques, però encara poderosa i paralitzadora. També parla dels conceptes clau de la lluita feminista actual d'una manera intel·ligent, radical, i de vegades sorprenent.

"Mi fantasía es una metralleta. Cuando voy por la calle y un desconocido me grita algo: metralleta. Cuando el político de turno hace el comentario machista de turno: metralleta. Cuando el obispo dice en los periódicos que cómo queremos que no nos violen, si pedimos el aborto libre y gratuito: metralleta. Cuando en la escuela se valora hasta el infinito que el padre de los críos vaya a la reunión, pero se da por supuesto que las madres irán: metralleta. Cuando me echan del trabajo porque estoy embarazada: metralleta. Cuando me dicen que no me exalte, que no es para tanto: metralleta.

Resulta fascinante que un cuerpo sin pelo, fruto de un artefacto social como la depilación, se considere muestra de feminidad innata. Lo lógico sería que el vello corporal, que separa a la niña de la mujer, se considerase intrínsecamente femenino, incluso sexi. Sin embargo, ocurre todo lo contrario, infantilizamos a las mujeres al tiempo que sexualizamos a las niñas. La mayoría de las mujeres que se depilan afirman hacerlo porque quieren, porque se sienten más atractivas o por motivos de higiene. No depilarse o mostrar públicamente que no lo hacen suele ser, más bien, una decisión política.